El que ens va sorprendre…

En el taxi d’anada a la cova d’Ali Sadr vam coincidir amb un noi jove que estava fent el servei militar. Ens va acompanyar en la nostra visita a la cova i, en la cua de la compra d’entrades, vam tenir una petita conversa sobre els Mullahs, uns homes que representen, pel que vam entendre, la versió islàmica dels capellans i que, a més, tenen molt poder i tenen certa vinculació amb el govern. 

Doncs bé, arrel d’aquella conversa i de moltes altres que vam tenir a posteriori, vam entendre que molta part de la població a Iran odia aquestes persones. Alguns diuen que no fan res, altres que formen part del sistema, etc.

Gent

Vam estar dues nits a Hamadan. Igual que a Isfahan, la gent tenia molta curiositat per saber d’on érem i ens paraven sovint pel carrer per practicar l’anglès i preguntar-nos la nostra visió sobre Iran.

Ens vam quedar amb bona impressió de la gent de Hamadan, però no sabríem dir res d’especial en comparació amb la resta de ciutats. Amabilitat a tuti plenti, això sempre.

El Nàser va ser qui ens va fer d’amfitrió aquest cop, un noi de 30 anys molt atent i amable. Vam poder compartir temps amb la seva família durant tres àpats (en els que no ens van deixar ni cuinar ni netejar) i, tot i no poder comunicar-nos verbalment, ens vam poder entendre i passar estones divertides.

El pare de la família està molt orgullós de tenir 3 camions, un per ell i dos per dos dels seus fills. Són transportistes de qualsevol tipus de càrrega i, després de molts anys de feina, van aconseguir comprar els dos pisos superiors del bloc on viuen. Ara tot l’edifici és de la família i el Nàser s’ha quedat amb el 2n pis.

 

Transport

Vam arribar a Hamadan des de Isfahan, després de 8 hores de bus (445.000 iRR per persona). 

Per Hamadan ens vam moure bàsicament caminant. Vam agafar una vegada un snapp i vam agafar per primera vegada un minibus (és molt barat), una furgoneta on hi caben 10 persones i que fa un recorregut establert.

Menjar

Vam tornar a menjar un gelat de Safrà deliciós. A Hamadan hi ha una tenda coneguda que el fan molt bé. Està marcat al mapa com a «Gelateria»

Pel demés, la família del Náser ens va convidar a tots els àpats. Vam menjar molt d’arròs amb una salsa molt normal (tomàquet, verduretes i carn). Aquí vam provar per primera vegada del Tajdik (no sabem com s’escriu), la part torrada d’arròs sobre una lámina de pa que queda tocant la paella.

El plat principal solen a acompanyar amb pa i amb uns petits bols amb amanida de ceba, cogombre, tomàquet i salsa de iogur. 

 

Dormir

Vam tornar a escollir el couchsurfing. No ens va costar gaire trobar Host. El Nàser, per cert, ja porta unes 100 persones hospedades.

Visitar

Recomanem anar a veure la cova Ali sadr. És la cova subaquàtica més gran del món de la que, de fet, encara no es coneix el lloc on comença ni on acaba.

L’entrada ens va costar 800.000 IRR per persona i vam haver d’esperar 3 hores en cues vàries fins que vam pujar a la barca que ens faria el  tour, el qual consta de tres parts: 30 minuts en barca, 30 minuts caminant, 30 minuts en barca.

Està molt ple de gent i per internet hi ha gent que es queixa del soroll i manques de respecte. Nosaltres vam anar en un dia no festiu i realment ens vam sorprendre molt del volum de gent i de la llarga espera, però, com dèiem, creiem que val la pena.

Per anar-hi recomanem agafar un taxi des de la cruïlla senyalada al mapa. Heu de deixar clar que voleu ‘savari’ (compartir) el taxi. Sinó haureu de pagar els seients buits.

Hamadan és una ciutat petita. La seva actual organització circular és d’origen alemany. Podríem dir que val la pena passejar-se pel centre: l’arquitectura és d’aspecte europeu i l’ambient és agradable.

 

Ruta detallada

Aquí us deixem amb el mapa de la nostra ruta. Hem senyalat els llocs que hem visitat i, en blau, els llocs on hem dormit. Esperem que sigui útil!

<iframe src="https://www.google.com/maps/d/embed?mid=19Ph0RzVp6K_gfn80jCa8XndBPb2twWt2" width="640" height="480"></iframe>