Un preludi cert, clar i breu, ja que no m’han deixat escriure: El primer dia ha anat molt bé. 5km, 2 moritz, mil·lions de bones sensacions. Una ruta pandèmica, difícil per la quantitat i qualitat dels seus participants. Encarada amb dosis iguals d’il·lusió i necessitat post-confinament. Entre el verd, el núvol i el rierol, amb tanta gent maca, potser és exactament això el que necessitàvem.
Refugi Pla de Satlla, Camprodon. 2 d’Agost del 2020. Frank.
Aquesta va ser la primera ruta bicicleta pel nord de Catalunya del BiSíClaro, un viatge que va marcar tendència i que ara s’inclou entre els esdeveniments més admirables i sol·licitats de Catalunya en temporada d’estiu. Una ruta molt completa, amb trams diversos que passen de la verdor i l’aire fresc dels pirineus a les precioses platjes del cap de creus. A més d’aquesta diversitat de paratges, el que la fa tan adient per l’estiu és que es manté sempre a prop de rius i platjes que fan que la calor sigui molt més suportable.
Esperem que gaudeixis de les nostres aventures i aprenguis dels nostres errors. Benvinguda!
Gent i cultura
S’ha de dir que sent un grup tan gran de gent ens va costar una mica sortir de la nostra bombolla. Tot i això, les persones que vam trobar pel camí teníen sempre l’amabilitat típica dels pobles poc turístics.
Vam notar una tendència més tranquila i seca als pobles dels pirineus francesos, però la simpatia sempre ens acompanyava. En el primer poble que ens vam trobar després del Coll d’Ares vam gaudir d’una conversa amb un grup de gent gran que ens explicàven i demostràven com havien hagut d’aprendre català a l’escola i com, de fet, algunes paraules havien perdurat fins l’actualitat.
Paisatges
No sóc el més indicat del grup per parlar de la flora que ens vam trobar pel camí de la forma més específica. Per mi el més maco va ser passar dels prepirineus catalans als prats d’alta muntanya, per baixar després pels pirineus francesos i la seva frondositat.
El riu Tech va ser per nosaltres un company de viatge molt maco, que ens refrescava l’aire i la pell i ens portava per valls plenes de verd i de corves en el seus primers quilòmetres des de que el vam agafar a Prats de Molló.
Les platges de sorra llargues de la zona d’Argelès ens van donar el que ens esperàvem d’una platja normal de tota la vida, i la carretera de costa que pujava i baixava constantment pels acantilats camí a Portbou ens permetia perdre la vista en els seus paisatges infinits en direcció a la nostra estimada Costa Brava, de la que no cal que diguem res sobre la seva bellesa.
Aigua
Per aquesta ruta en bicicleta pel nord de Catalunya no cal preveure una capacitat de transportar aigua fora de la normal. La majoria de nosaltres tiràvem fàcilment amb una ampolla de 1,5L. Només el tram que va de Ribes de Freser a Camprodón passa per una zona despoblada durant, màxim i si tot va bé, dos dies sencers. En general féiem servir les fonts de poble de abastir-nos i l’aigua de riu per cuinar si no teníem més alternativa. En alguna ocasió vam demanar aigüa a alguna casa del camí i no vam tenir cap problema.
Carreteres
El tram que va de Ribes de Freser al Refugi del Pla de la Satlla és tan maco i emocionant com complicat pel seu desnivell. Hi ha molta part del camí que és pista forestal estreta (ample d’un cotxe aprox) i que no vam poder aguantar sobre la bicicleta amb tot el pes que portàvem. Sort que teníem ànims i molta saviesa!
És en aquest tram que una part del grup, la després considerada aventurera, va decidir agafar un camí alternatiu més directe i, sembla ser, menys complexe en desnivell. Diuen que no van haver de baixar de la bicicleta gaires vegades, però també és conegut que el grup d’aventureres el formàven els Marcs, el Miquel i el Frank, uns nois guapos i fornits de mena.
Menjar
En aquest viatge hem fet de tot i més. La nostra forma de menjar va ser precària, però admirable en sabors i varietat. Tiràvem sovint de pasta, arròs, sopa i altres plats fàcils de cuinar en un sol recipient i amb fogonet. En altres ocacions vam tirar de pa amb embotit, i encara que sembli una forma de sortir del pas recomanem fer-ho als pobles Francesos del pirineu, on la qualitat i preu dels formatges a tot arreu és de desmai.
I evidentment no dubteu que ens vam prendre el luxe necessari de tapejar o dinar en restaurants en coomptades però ben escollides situacions. Nosaltres vam fer-ho, que recordi, a Prats de Molló, Portbou, Port de la Selva i Cadaqués. Estem especialment agraïts pel tracte i la qualitat del menjar del restaurant La Tina de Port d ela Selva. Gràcies!!!
Dormir
Menys la primera nit, pel tema de la rave que teníem sonant aprop, totes les nits vam poder dormir sense gaires problemes i plàcidament amb la tenda. Una de les primeres nits vam dormir al costat del pont del Molí Fumat (així es diu, sí) i va ser la única en la que ens vam penedir de no portar més roba d’hivern, tot i que va valer molt la pena igualment per la bellesa del lloc.
Sovint vam dormir prop de rius o d’algun llac per poder banyar-nos i rentar plats. Als marges del riu Tech vam comprovar que és molt fàcil torbar lloc on acampar.
Recanvis
Vam punxar moltes més vegades de les que esperàvem, però per sort anàvem amb material suficient de recanvi. Això sí, punxar tant ens va fer veure que algunes de nosaltres necessitàvem nous neumàtics. Així va ser que Fun Bike, una tenda d’un polígon industrial no gaire maco, ens va salvar la vida.
Va ser l’únic moment que vam necessitar una tenda professional, però sí vam necessitar estar preparades per trencades de cadena i altres imprevistos complexes.
En cas que no ho hagis fet mai et recomanem que facis algun curs de mecànica bàsica. Si vius a Barcelona et recomanem els cursos de la cooperativa Biciclot, a bon preu i fets per gent que en sap molt.
Llocs que recomanem visitar
El que més vam gaudir de la ruta va ser recórrer les seves carreteres en bicicleta. Tot el paisatge va ser molt maco, però per nosaltres es fa especialment agradable de ruta, sobre la marxa i improvisadament.
Tot i això, podem destacar alguns pobles que ens van semblar macos: Pardines, Abella, Prats de Molló, Colliure, Port de la selva i Cadaqués.