El que ens va sorprendre…
La Donya ens va donar el seu punt de vista sobre la situació que viu la gent avui en dia a Iran. Ens van tornar a dir allò de que «abans, amb el Shah, es vivia millor: érem més rics i més lliures».
Tot i que molta gent reconeix que la època dels Shah’s no era tampoc gaire bona, no tenien dubte al dir que preferirien viure en aquells anys en els que la repressió existia però no s’emmascarava i on els diners del petroli es quedaven al país.
En una barbacoa a la que ens van convidar a les afores de Sanandaj ens van explicar que els concerts de música estan prohibits al país. De fet, qualsevol reunió de més de 4 persones en un espai públic està prohibida.
En cas de voler anar a un concert, aquesta gent ens va dir que solin a anar a Armenia.
Gent
Sanandaj és la capital de la regió kurda d’Iran. La gent aquí la vam notar igualment amable que a la resta de llocs, amb un aspecte i llengua diferents. Ens va encantar que uns homes ens convidessin a un gelat de safrá quan ens van veure sentats al carrer i que riguessin quan els hi vam donar les gràcies en kurd (‘spás!’).
El Kurd és llengua parlada per tothom, però no reconeguda a les escoles. De fet, gran part de la cultura i formes de fer kurdes no són respectades pel govern central i això ha fet que ens tinguin especial apreci als catalans.
La forma de vestir tradicional kurda és molt maca de veure: turbant palestí, roba negra molt ampla i sabates de llana. La fisonomia és més o menys la mateixa que la de la resta d’iranís, potser amb pell més obscura i amb aspecte més rural, com curtit.
No vam tenir més problemes que a cap altre lloc per comunicar-nos en anglès.
Transport
Vam arribar a Sanandaj des de Hamadan després de 3 hores de bus (250.000 IRR).
Per agafar-lo vam haver d’esperar i demanar parada a algun bus que fes trajecte de Isfahan a Teheran, en un encreuament (aquí: https://goo.gl/maps/3y84z5X4bd6Kjyqm8) d’autopistes a les afores de Hamadan. A nosaltres ens va ajudar el noi que ens hospedava, i sense ell ens hagués costat molt trobar el bus.
Ana amb amiga de Donya
Arvin, Parella de la Donya
Manu i Arvin Backgamonn duel
Donya
Donya and company
Manu interessat per un instrument raru
Venedor de perfums
barbacoa!
Sopar kurd!
Menjar
Recomanem molt anar al restaurant que hem deixat assenyalat al mapa.
Tenen menjar variat i opcions vegetarianes. No parlen anglès ni tenen carta en anglès, però són pacients i molt amables.
Aquí vam provar per primer cop els dolmen, unes boles d’arròs envoltades d’una fulla comestible. Boníssim!
També vam provar una sopa tradicional i feta a base de carn de cabra, patata, tomàquet i altres verduretes. Pel nostre gust era una mica forta.
D’altra banda, a tota la zona kurda fan en alguns forns una especie de creppe salada, a base de julivert i mantega dins d’un pa iraní. Es diu kalana i està molt bona.
Dormir
Vam dormir de nou a casa de couchsurfers, aquest cop una parella local molt enèrgica i viatjera.
Visitar
A nosaltres ens encanta passejar i caminar, així que ens va agradar trobar un mercat de segona mà pel carrer, a la mateixa vorera, prop del centre de la ciutat. Hi ha també un bazar que diuen que és molt recomanable, però nosaltres el vam voler visitar un divendres i el vam trobar tancat.
Sanandaj té un carrer on hi tenen cabuda unes 10 tendes de carpinteria. Estan especialitzades en els jocs del backgamon i escacs i són molt macos.
Manu arreglant sabates al sabater
Mercat segona mà
Cartell publicitari Kurdistan
Sanandaj
Centre Sanandaj
Ruta detallada
Aquí us deixem amb el mapa de la nostra ruta. Hem senyalat els llocs que hem visitat i, en blau, els llocs on hem dormit. Esperem que sigui útil!