El que ens va sorprendre…
Isfahan és de les ciutats més religioses d’Iran i de les més restrictives. Segons ens van dir, està prohibit ballar sensualment i destapar-se el cabell a dins del cotxe (se’t poden emportar el cotxe i, en aquest cas, et faran pagar una multa per recuperar-lo).
Tot i això, també ens van dir que la tendència de la gent jove és la de deixar la religió cada cop més de banda. Segons un noi que vam conèixer allà, al voltant del 40% de joves no és creient ni practicant.
Vam tenir la sort de veure’l, però es veu que el riu d’Isfahan està sec gran part de l’any.
Gent
Sense ser abusiu, podríem dir que Isfahan és la ciutat on ens hem sentit més turistes.
La gent en general segueix sent molt amable i hospitalaria, però també hem pogut veure, a diferència de la majoria dels llocs on hem estat, com ens cobraven més del que tocava en alguns llocs, se’ns feien els simpàtics per fer-nos entrar a les seves tendes o ens paraven pel carrer vàries vegades per practicar l’anglés.
D’altra banda, malauradament, creiem que algú ens va robar una part dels diners que portàvem en efectiu en els dies qu evam estar allà. Òbviament, ho entenem com una excepció.
Transport
De Shiraz a Isfahan vam anar en bus i ens va costar 500.000 IRR per persona.
De la terminal a casa de la couchsurfer vam anar en metro per 10.000 IRR els dos. Només el vam agafar aquest dia, però creiem que arriba bastant a tot arreu.
La resta de dies els vam passar caminant. Isfahan és una ciutat molt moderna i maca, amb carrers amples i un passeig que voreja el riu molt caminables.
Menjar
Els restaurants en els que vam menjar no eren res de l’altre món i no eren tampoc barats.
L’Ash és una espècie de sopa bastant sabrosa que es pot trobar a moltes tendes de menjar ràpid. Val la pena probar-la, igual que el gelat de safrà amb suc de pastanaga.
Una de les nits a Isfahan vam anar al riu de picnic a sopar. Hi ha molt ambient i s’hi està molt bé.
Dormir
Com sempre, vam escollir fer couchsurfing.
Visitar
Isfahan ens va sorprendre pel seu aspecte europeu. Com dèiem, és una ciutat d’avingudes amples, plena de verd, amb gust arquitectònic i dividida per un riu.
És essencial anar a veure la enorme plaça Maidan, rodejada per 4 mesquites (nosaltres no hi vam entrar, però ens van recomanar la que té un balcó amb vistes a la plaça) i un bazzaar bastant turístic.
Recomanem seguir el riu fins un observatori d’ocells que hi ha a les afores de la ciutat. El passeig és mooolt maco i els parcs estan molt ben cuidats.
Vam pujar la muntanya anomenada sofe, des de la que es pot veure tota la ciutat. És recomanable pujar-hi molt d’hora per veure la sortida del sol i no morir de calor pel camí. A nosaltres ens van portar en cotxe fins al peu. No cal portar massa aigua, hi han fonts a tot el camí.
Ruta detallada
Aquí us deixem amb el mapa de la nostra ruta. Hem senyalat els llocs que hem visitat i, en blau, els llocs on hem dormit. Esperem que sigui útil!