Shiraz

El que ens va sorprendre…

A shiraz vam aprendre que el servei militar a Iran és obligatori pels homes un cop han acabat els seus estudis.

En cas de voler sortir del país, a més d’haver de lidiar amb altres moltes restriccions, si no han fet els serveis militars es veuran obligats a demostrar que deixen al país una quantitat de diners prou elevada com alicient per tornar-hi.

D’altra banda, les persones que estudien per fer de professores poden evitar fer el servei militar a canvi de ser destinats, en els primers anys de feina, a escoles amb necessitats específiques.

Passejant pel centre de Shiraz ens va sorprendre trobar, en una petita i amagada plaça per la que vam passar, un grup d’una vintena de persones consumint opi.

Gent

Ens han dit i hem corroborat que la gent a Shiraz és molt oberta de ment i molt sociable.

La Zeynab, la noia que ens va hospedar en aquesta ciutat, sens dubte surt de la norma iraní. Gràcies a ella vam veure i entendre millor la incoherència que es viu al país entre la vida privada i la pública.

És atea, viu amb la seva parella sense haver-s’hi casat i se la veu lliure i empoderada i beu alcohol. Res d’això, però, pot fer-ho veure portes en fora.

Transport

El bus de Yazd a Shiraz va durar 7 hores i va costar 500.000 IRR.

Estàvem prou lluny del centre, amb el que vam fer servir un parell de vegades l’snapp.

Dona cosint catifa

Jo, l’Ana, la Zeynab, la seva parella i un amic d’ells.

Bus Yazd-Shiraz

l’Ana i el menjar del bus

Menjar

Hem senyalat al mapa un restaurant de menjar tradicional local molt recomenable anomenat Sharzeh. Tot i tenir un estil i una clientela de classe alta, ofereixen una opció de buffet molt econòmica i variada.

Hi havia música iraní en directe.

Tot plegat ens va costar 700.000 IRR entre els dos.

També recomanem el restaurant de l’hostal Sapir Hostel, on vam menjar dos plats d’arròs.

A Shiraz va ser on vam probar per primera vegada el gelat de safrà (30.000 IRR).

Dormir

Com hem dit abans, vam dormir tots ela dies que vam estat a Shiraz a casa la Zeynab gràcies a couchsurfing.

Visitar

Hem senyalat al mapa el mausoleu Aramgah-e Shah-e Cheragh, un estil de mesquita decorada per dins amb petits miralls. És molt recomanable anar-ho a veure, no només perquè és molt impresionant, sinó perquè a més t’ofereixen una molt bona explicació històrica i religiosa de l’Islam.

També és recomanable anar a veure la Masjed Nasir Al Molk, una mesquita coneguda per tenir unes vidreres que projecten llums de colors al seu interior.

S’ha de visitar entre les 8 i les 10 del matí i, malauradament, està ple de turistes. És curiós de veure, però no és tan impresionant i colorit com mostren moltes de les fotografies d’internet.

Molta gent recomana anar a veure la tomba dels poetes Hafez i Sa’di. Nosaltres ho vam veure des de fora i ens va semblar que no valia la pena pagar l’entrada.

Perdre’s pel centre de Shiraz té la seva gràcia. Té un basar bastant autèntic (i pudent) i alguns carrers de la zona antiga prou macos.